Segons el model
d'intel·ligència emocional de Salovey i Mayer, basat en les quatre qüestions
fonamentals per entendre com se sent una persona emocionalment: "com se
sent?, com es voldria sentir?, perquè se sent com se sent? i què podria fer per
sentir-se com es voldria sentir?" podem analitzar el cas de la Paula, la
nostra protagonista de la història.
La Paula se sent trista i decaiguda perquè no ha tingut
un bon dia i a més, amb una gran impotència per no poder fer tot el que ha de
fer a temps. Es penedeix perquè potser s'hauria d'haver treballat més
l'exposició i podria haver donat més del que ha donat i, alhora, pensa que la
professora no ha valorat el seu treball i per tant, se sent incompresa,
infravalorada i una mica enrabiada. Al final del dia se sent culpable per la
manera en què ha tractat a la seva mare i al seu germà i més incompresa encara
i impotent, perquè el seu pare no l'entén.
Davant d'aquestes situacions qualsevol persona es voldria
sentir bé i oblidar el mal dia que ha tingut i, per això penso que la Paula es obvi
que també voldria sentir-se bé, orgullosa i satisfeta per la seva exposició,
però la realitat és tot el contrari i és per aquest motiu que penso que per
poder sentir-se millor, la Paula hauria de tranquil·litzar-se, relaxar-se i
valorar-se més, és a dir, creure més en ella mateixa i en les seves
possibilitats tot i que en el moment en què es troba sigui molt difícil
d'intentar-ho, però res del que es vol és impossible si s'intenta... Per tant,
penso que si agafés forces aconseguiria extreure la part positiva de la fluixa
exposició que ha fet i encoratjar-se a fer millor el pròxim treball.
Respecte a la seva família, el millor seria que demanés
perdó a la mare i al germà i que expliqués al pare la seva insatisfacció
respecte la seva deixadesa. També hauria de pensar que potser la professora
tampoc ha tingut un bon dia i per això no l'ha valorat prou. Finalment, i penso
que és l'essencial, com he esmentat anteriorment, hauria de pensar positivament
per no decaure i així esforçar-se més en el seu pròxim treball.
D'aquesta manera, podem destacar quines han estat les emocions principals que han aparegut al llarg del dia. Per una banda, ens
trobem la tristesa, la impotència, la incomprensió, la ràbia i l'enuig de la
Paula que han sigut les més fortes, però alhora també li aflora l'esperança de
que potser el seu pròxim treball li sortirà millor i la culpabilitat per la
manera en què ha tractat la seva família. Per una altra, la mare mostra tristesa,
impotència i preocupació per no saber què li passa exactament a la seva filla i
no saber com ajudar-la. En el germà podem observar la il·lusió amb què li
recorda el seu primer dia d'entrenament i la decepció per no sentir-se escoltat
i, per últim, el pare es mostra descuidat, amb passotisme i egocentrisme, ja que
no es fixa en el malestar de la seva filla, sinó que només pensa en que hauria
de ser igual de bona estudiant com ho va ser ell.
Davant d'aquesta situació, respecte l'assertivitat, la Paula se sent tan frustrada i
impotent que no veu la manera de que el dia millori. Per això, quan arriba a
casa no pot controlar les seves emocions i contesta de mala manera a la seva
família. A la mare no li dóna el petó de sempre, al germà no li mostra gens
d'interès pel que ell li explica amb tanta il·lusió sobre el seu primer
entrenament de bàsquet i, al pare, al sentir-se tan incompresa perquè ell
tampoc valora el que fa, al igual que la professora amb la seva exposició,
també li parla amb un to aspre.
La Paula no arriba a explicar com se sent a ningú i només
els hi diu que la deixin tranquil·la perquè no ha tingut un bon dia.
D'altra banda, pel que fa a l'escolta activa, la mare
arriba a entendre com se sent la seva filla per la forma com parla i com actua
i que és degut a un mal dia. En canvi, el pare no l'escolta, ja que quan ella
diu que no ha tingut un bon dia ell comença a menysprear el seu treball diari
escolar i li explica que ell quan era jove era més bon estudiant i més aplicat
i que ella hauria d'esforçar-se igual. No l'arriba a entendre i, només al
final, li diu que si necessita quelcom, que li digui. El germà, per altra
banda, rep immediatament el missatge interior de malestar de la Paula quan ella li
respon i per això no continua amb la conversa, això demostra una gran habilitat d'intel·ligència
emocional, tot i ser d'edat primerenca.
Finalment, si fos amiga de la Paula li diria que es tranquil·litzés perquè tot el que ha
passat ja ha passat i que mirés cap endavant. Li aconsellaria que pel pròxim
treball estudiés més i se'l preparés més. D'aquesta manera, s'estalviaria
sentir-se malament amb ella mateixa per la feina feta. A més, li diria que anés
a parlar amb la professora perquè li digués en què ha fallat i en què ha de
millorar.
També li recomanaria que s'esforcés en tractar bé a totes
les persones del seu voltant que l'estimen, encara que hagi tingut un mal dia,
perquè ells no en tenen la culpa i només la intenten ajudar, tot i que de
vegades sigui una mica difícil calmar els nervis perquè sovint, quan arribes a
casa et relaxes i et desfogues de tots els maldecaps que has tingut durant el
dia. A més li diria que provés de parlar amb el seu pare per tal de solucionar
la incomprensió que mantenen ambdós entre ells mateixos.
De vegades, per molt difícil que sembli, explicar com et sents a algú que t'estima i abraçar a aquesta persona és la millor manera de desfogar-te. No val la pena enrabiar-te i pagar el teu mal amb qui més t'estima.
